Extensió: 86 km 2 Població: 6.595 h [2009] UTM: 4599 x ; 46297 y |
Localització d'Arbúcies
Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Està situada al fons d'una vall, llarga i profunda, entre el Montseny i les Guilleries, per on passa la riera d'Arbúcies. És una vall aïllada de la comarca de la Selva, pel qual ha tingut una vida pròpia.
La vila d’Arbúcies es troba situada a 315 m sobre el nivell del mar.Està situada en un paratge molt maco i bonic, al mig del Parc Natural del Montseny i de la zona de les Guilleries,està declarada zona de protecció d’espais natural. Un altre element natural molt destacable és l’aigua: en el territori trobem una gran quantitat de fonts, rierols i rieres, entre les que destaca el naixement del riu d’Arbúcies, que és el principal afluent del riu Tordera i amb la qualitat d'aigües minerals. Arbúcies té una superfície de 86,24 km² i 6.647 habitants.
El Combat d'Arbúcies es donà el 13 de gener de 1714 durant la Guerra de Successió, entre forces locals de Carles d'Àustria, arxiduc d'Arbúcies, i tropes partidàries del duc d'Anjou que va tenir lloc prop del riu d'Arbúcies, al segle XV. Les forces borbòniques era un regiment de valons que es dirigien al castell d'Hostalric que venien de Vic i que van ser totalment derrotades i van perdre sis banderes. La llegenda popular diu: Gent d'Arbúcies, gent d'astúcies, mata valons a cop de bastons!
La vila d'Arbúcies va ser completament cremada en la onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli.Castell de Monsoriu
És d'un estil entre romànic i gòtic. Es va construir entre els segles X-XIV i XX. Se sap de la seva existència des del 1002. El castell de Montsoriu es troba situat entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu i es troba situat al damunt d'un turó al Parc Natural del Montseny. Està format per tres recintes encerclats per muralles. La part més antiga és l'anomenada torre mestra de la segona meitat del segle X. Al segle XIII s'hi va construir un nou recinte sobirà amb una sala anomenada "sala gòtica" i un pati d'armes amb una torre quadrada i una fossa. Va ser el segle XIV, quan els Cabrera, van fer les reformes per a transformar-lo en castell-palau. D'aquest segle és la nova porta a la torre mestra, una nova sala sobre la ja existent "sala gòtica",i on s'aprecien les restes d'una llar de foc i dos finestres d'estil gòtic i les noves muralles. El pati d'armes i segon recinte es van convertir en lloc residencial. La capella del segle XIII es va anul·lar i es va passar a una altra dependència.
L'accés era directe des del pati. Finalment, al segle XIV, es va realitzar un nou espai, el recinte jussà, amb una torre quadrada al costat de la seva entrada, dedicat a la protecció i defensa.
Diu la llegenda que cada any per la nit de Sant Joan, a les campanades de mitjanit, una dama nua apareix dalt de la torre del castell de Montsoriu amb una llàntia encesa a la mà esquerra i a l'altre un corn de caça que al sonar, fa aparèixer un cavaller amb cavall negre, que pren la Dama Roja i desapareix en la foscor de la nit.
Qui vulgui guanyar una fortuna, cada any a la nit de Sant Joan, quan comencen a tocar les campanes de la població de Breda a la mitjanit i s'obre una porta del castell de Montsoriu, ha d'entrar a la primera campanada i tractar d'omplir un sac de gra de blat i sortir abans de l'última campanada de les dotze. Amb el sac ple ha de córrer fins a passar la riera, sense mirar el que duu dintre. Si ho fa així, el gra es convertirà en or, però si el guanya la curiositat i ho mira abans d'hora, es convertirà en sorra. D'altra banda, si no ha pogut sortir del castell, haurà d'esperar-se fins a la mitjanit de Sant Joan de l'any vinent.
Sant Marçal del Montseny
Aquesta ermita romànica està entre el poble de Montseny i Arbúcies. Es va començar a construir al 1053. Al 1066 la van acabar i la van consagrar . Des del 1624 no hi viu ningú. Al 1635 va quedar a càrrec d'un rector,de Sant Julià de Montseny. Actualment l'església és un edifici romànic. Durant la primera meitat del segle XX va estar dirigida per un ermità anomenat Ignasi Sala i també per la seva família. Actualment és un hotel de luxe. A pocs metres de la capella hi ha la coneguda "Taula dels Tres Bisbes" on s'hi reuneixen els bisbats de Terrassa, Vic i Girona.
La tradició diu que en aquesta taula rodona els bisbes podien discutir o parlar sense abandonar el territori de les seves respectives diòsis. A l'any 1966, els "Amics del Montseny" van inaugurar un monument amb una placa que hi ha escrit el poema "Font de Sant Marçal" de Guerau de Liost (1878-1933):
“Déu te guard, vianant. Que t'imposi el Montseny
una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens una font que parlar-te podria.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dóna l'eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.”
una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens una font que parlar-te podria.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dóna l'eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.”
