Extensió: 35 km 2
Població: 4.021 h [2009]
UTM: 4492 x ; 46150 y
Localització de Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
El punt més alt del terme municipal és el turó del Samon. Aquest té una alçada de 1272 metres sobre el nivell del mar, mentre que el punt més baix és on la riera de Vallserena entra al terme de Sant Antoni a uns 25 metres. La part nord del terme és força muntanyosa, forma part del massís del Montseny i, a més del turó del Samon, hi destaquen els turons del Pi Novell, el turó d´en Besa, el turó de la Moixa i el turó de la Cova. Aquesta zona muntanyosa és poc poblada i ha predominat l’activitat econòmica de la ramaderia i forestal, tot i que recentment ha despuntat el turisme.
El punt més alt del terme municipal és el turó del Samon. Aquest té una alçada de 1272 metres sobre el nivell del mar, mentre que el punt més baix és on la riera de Vallserena entra al terme de Sant Antoni a uns 25 metres. La part nord del terme és força muntanyosa, forma part del massís del Montseny i, a més del turó del Samon, hi destaquen els turons del Pi Novell, el turó d´en Besa, el turó de la Moixa i el turó de la Cova. Aquesta zona muntanyosa és poc poblada i ha predominat l’activitat econòmica de la ramaderia i forestal, tot i que recentment ha despuntat el turisme.
La història
El terme de Villa Maiore surt esmentat al 941 quan el comte Sunyer hi va comprar un terreny. Al 1044 s'esmenta la seva església parroquial, dedicada a sant Pere. El seu origen, però, és molt més antic, tal com ho demostra la làpida sepulcral datada de l'any 872 encastada ara a la façana de l'església parroquial: “ HIC REQUIESCIT ORILA PRESBITER VIXIT ANNOS LXXX, OBIIT ERA DCCCCX”. Aquesta làpida, feta en un gros palet de riu, estigué abans situada a l'entrada del cementiri. D'altra banda, la documentació guardada a l'arxiu parroquial comença amb notícies dels anys 954 i 986.
La importància històrica del terme li ve d'haver estat antigament un domini comtal i reial, centrat en un antic palau que es trobava al solar de l'actual església, a l'indret conegut encara amb el nom de la Força. En aquest palau de Vilamajor van residir a temporades els comtes de Barcelona. Consta que el 1079 era compartit pels comtes bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II i és tradició que hi va néixer el primer comte rei Alfons I, nat el 1154. Consta, almenys, que Ramon Berenguer IV i la reina Peronella van passar llargues temporades al palau de Vilamajor: se sap en concret que entre el juny del 1157 i el març del 1158 el comte i la reina Peronella hi van residiren en cinc ocasions diferents i es coneix fins el nom dels servents del seu seguici, dels viatgers i persones que els visitaren.
Antigament, al nucli de la Força hi havia un mercat, documentat des del 1142, i hi havia també dues velles ferreries o fargues,documentades des del segle XIII. En el fogatjament del 1381 el gran terme de Vilamajor tenia un total de 153 focs, dels quals 84 corresponien a Sant Pere de Vilamajor, 61 a Cardedeu i 8 al Fou. Era un cens superior al de la mateixa vila de Granollers. L'any 1599 se separà del terme la batllia de Cardedeu i al 1840 Vilanova.
El castell de Vilamajor
El barri de la Força és el nucli urbà que envolta l’església de Sant Pere, el casc antic. La Força era el recinte fortificat. Al 1448 va haver-hi un terratrèmol molt fort. Aquest va enderrocar gran part del Palau Comtal. L’església gòtica de Sant Pere, una de les més esveltes de la comarca, i les cases que l’envolten, van ser reconstruïdes a partir de les pedres de l'antic castell comtal. Actualment es conserven força restes del castell, sent-ne les més significatives part de les muralles i la torre mestra (actual campanar, conegut com a Torre Roja).
