Extensió: 11 km 2
Població: 2.458 h [2009]
UTM: 4531 x ; 46172 y
Localització de Sant Esteve
El municipi de Sant Esteve es localitza al nord-est de la comarca del Vallès Oriental, en el est del Montseny, damunt una terrassa fluvial de laTordera.
Aquest conjunt de característiques li permeten gaudir d'un entorn natural i d'un paisatge atraient i d'un clima suau i sec.
Aquest conjunt de característiques li permeten gaudir d'un entorn natural i d'un paisatge atraient i d'un clima suau i sec.
La seva base econòmica és el comerç i la construcció.
La carretera d'accés és la BV-5301, la qual travessa el centre del poble en direcció nord est del Montseny i Collformic.
La carretera d'accés és la BV-5301, la qual travessa el centre del poble en direcció nord est del Montseny i Collformic.
El fet històric més important del terme és el castell de Montclús, situat en un turonet esbalçat, a l'esquerra de la Tordera, a frec d'un curiós apèndix del terme de Fogars de Montclús, que arriba en el riu. El lloc ens sembla avui dia que està enfonsat i poc apte per a la defensa, però aquesta impressió desapareix quan tothom s'hi acosta. La prova de la defensa del lloc està en el fet que diferents senyals allà descoberts indiquen que a la prehistòria va ser l'esglèsia d'un poblat ibèric. Això, amb altres restes trobades pel terme, diuen que el lloc era poblat des de la prehistòria. Del castell en queda una notable torre rodona d'angle, amb importants llenços de mur obert i una capella romànica, ara abandonada, abans dedicada a Santa Margarida; també es coneix la base d'una torre central i en els pendents del turó es veuen fonaments i restes de mur que indiquen que era una gran fortalesa medieval.
El seu origen sembla que cal cercar-lo al segle XI, però no li van donar gaire importància fins que els seus propietaris, la família Sesagudes, van deixar el castell del Montseny per instal·lar aquí la seva residència. De fet no és fins al període situat entre el 1230 i 1263 que el seu senyor Guillem, fill de Guillem Humbert del Montseny i besnét de Guillem Humbert (I) de Sesagudes (1070-90), va tenir definitivament el cognom de Montclús, que va portar també el seu fill Riambau (II) de Montclús (1263-75). En realitat l'època del protagonisme històric d'aquest castell es va acabar aviat, ja que a l'any 1275 Riambau (II) de Montclús va cedir que li donaria la descendència al seu oncle Ramón de Cabrera i aquests es van refondre amb el veí vescomtat de Cabrera el 1328, quan Bernat (I) de Cabrera, fill de Ramon, va heretar el vescomtat.
Es va construir entre els segles XI i XII. Al voltant del castell es van trobar restes d'un poblat ibèric. El castell protegia la via romana que anava de Sant Celoni al Montseny i que després va ser camí Ral. Era conegut popularment pel castell dels moros. Ha estat relacionat amb dues famílies molt catalanes, els Umbert i els Cabrera. Està situat en un turó voltat d'espadats. L'escut d'armes dels Montclús era negre ambel dibuix d'una muntanya amb una flor de lis al capdamunt. Constava de dos recintes: el sobirà i el jussà. El primer el formava la part residencial i de serveis del castell. El segon incloïa els murs de protecció, amb les seves sageteres i merlets.
Llegenda del castell de Montclús
Diu la llegenda que el senyor del castell de Montclús va patir una greu malaltia i va cridar al diable per vendre-li l'ànima a canvi d'una condició: que en el set anys següents pogués anar tirant de veta. La nit que va vèncer el termini, Llucifer va trucar a la porta i la senyora el va obrir. La dama va dir-li que s'esperés una mica, perquè el senyor estava fent el testament. Mentre s'esperava, la dona li va tirar al damunt una creueta de plata que havia posat al foc abans que arribés, i Llucifer va sortir corrents.
