Extensió: 17 km 2
Població: 8.823 h [2009]
UTM: 4539 x ; 46161 y
Localització de Santa Maria de Palautordera
Municipi situat a la plana del vallès, just a la falda del Montseny, en el curs mitjà de la Tordera. L’activitat econòmica més important és el comerç, l’horticultura i la industria. Santa Maria de Palautordera té 9.040 habitants i una superfície de 16,9 km².
La història
El del terme és molt remot, com ho revelen troballes arqueològiques fetes a la seva demarcació. La parròquia de Santa Maria és documentada des del 862, que va ser cedida amb la de Sant Esteve de Palautordera i la de Sant Esteve de la Costa al comte Sunyer I d'Empúries-Rosselló.
Aquesta església es trobava aprop la vila rural de Vidamenia (Bitamenia o Vitaminia), que per sobrenom es deia també Palau. Vers el 900 els comtes d'Empúries-Rosselló la vengueren a Trasovad, el qual el 908 la va revendre al comte de Barcelona Guifre Borrell, que, poc després, va cedir al monestir de Sant Cugat “la vila de Vidamenia, que anomenen Palau, a la vall de la Tordera, amb la vila de Ricobert, la vila de Pinell i les parròquies de Santa Maria i Sant Esteve amb els seus delmes i primícies”. Aquesta possessió de Sant Cugat es repetirà en molts documents del cenobi i serà efectiva fins a temps moderns. L'abat de Sant Cugat era el senyor del terme en l'aspecte dominical (no en el jurisdiccional, que era del senyor del castell de Montclús) i més tard (1215) aquest domini de Palautordera fou centre de l'administració territorial del monestir, dita pabordia de Palau, amb la qual es mantenia el monestir els mesos de març, abril i setembre. L'abat de Sant Cugat era el qui proveïa la rectoria de Santa Maria i cobrava tributs i censos de molts masos i famílies del terme a través del seu paborde; en especial el rector li havia de pagar cada any per raó de capellania 19 quarteres i mitja de blat.
El temple és un edifici gòtic tardà, molt ben proporcionat, cobert de nervions amb claus de volta esculpides de sants d'antiga devoció, com la Mare de Déu, Sant Pere, Sant Burget i Sant Isidre. La part exterior és de paredat i la façana arrebossada. La portada forma un arc apuntat.
El que més crida l'atenció dels inventaris efectuats a les visites pastorals dels segles XIV i XV, és l'orfebreria, per la riquesa dels objectes de culte, on es remarca especialment la bellesa d'una singular custodia de plata en forma de monument.
Ermita del remei
La primera capella on es va venerar la Mare de Déu del Remei, estava dedicada a Sant Sebastià, també molt invocat en les parròquies de Catalunya com intercessor contra la pesta, a la meitat del segle XIV i inicis del XV. A pocs metres de l'actual capella del Remei, al cantó oposat de la carretera, encara es conserva l'estructura externa. És un edifici de planta rectangular amb un absis semicircular que recorda al Romànic, sense ser-ho. La façana és molt senzilla, només consta de la porta d'entrada i una petita obertura vertical per l'entrada de la llum. Actualment no està destinada a mitjans religiosos i adossada a una casa, s'utilitza per usos particulars. A mesura que va anar creixent la devoció a la Mare de Déu, va decaure l'ús del nom del sant per a designar l'antiga capella, conservant-se el de la Verge Maria tal com ho demostra el relat de la visita pastoral del 26 de maig de 1737 on es pot llegir: "a les sis de la tarda, fou visitada la capella de Santa Maria del Remei, que fou trobada decentment". El santuari ja era conegut com el Remei de Palautordera, quedant el culte a Sant Sebastià en un lloc secundari.
L'ermita actual es va acabar i inaugurar al 1803. Les obres de construcció havien durat un quart de segle, essent testimoni d'això les lloses de ceràmica que veiem a la seva façana.
És de tipus barroc-neoclassicista. El presbiteri té un creuer amb dos cossos i en els seus laterals dues vidrieres amb les imatges de Sant Sebstià i Sant Erasme.
La primera capella on es va venerar la Mare de Déu del Remei, estava dedicada a Sant Sebastià, també molt invocat en les parròquies de Catalunya com intercessor contra la pesta, a la meitat del segle XIV i inicis del XV. A pocs metres de l'actual capella del Remei, al cantó oposat de la carretera, encara es conserva l'estructura externa. És un edifici de planta rectangular amb un absis semicircular que recorda al Romànic, sense ser-ho. La façana és molt senzilla, només consta de la porta d'entrada i una petita obertura vertical per l'entrada de la llum. Actualment no està destinada a mitjans religiosos i adossada a una casa, s'utilitza per usos particulars. A mesura que va anar creixent la devoció a la Mare de Déu, va decaure l'ús del nom del sant per a designar l'antiga capella, conservant-se el de la Verge Maria tal com ho demostra el relat de la visita pastoral del 26 de maig de 1737 on es pot llegir: "a les sis de la tarda, fou visitada la capella de Santa Maria del Remei, que fou trobada decentment". El santuari ja era conegut com el Remei de Palautordera, quedant el culte a Sant Sebastià en un lloc secundari.
L'ermita actual es va acabar i inaugurar al 1803. Les obres de construcció havien durat un quart de segle, essent testimoni d'això les lloses de ceràmica que veiem a la seva façana.
És de tipus barroc-neoclassicista. El presbiteri té un creuer amb dos cossos i en els seus laterals dues vidrieres amb les imatges de Sant Sebstià i Sant Erasme.
El 10 de desembre de 1918, el rector Mn. Josep Tarridas i l'alcalde Miquel Arimany van presentar una instància, documentada històricament, al Bisbe de Barcelona doctor Reig, demanant a Roma que la Mare de Déu del Remei, fos reconeguda i proclamada Patrona de l'Arxiprestat de Sant Celoni. Va ser al 8 de juny de 1921, quan el Papa Benet XV, va concedir el patronatge sol·licitat, celebrant-se per aquest fet unes festes extraordinàries en l'aplec d'aquell any.
Al juliol de 1936, el santuari va ser incendiat i utilitzat com a dipòsit de material per Sindicat de Paletes. Es van abatre sostres i portes, enfonsant-se bona part de la volta i perdent-se l'antiga imatge romànica de la Mare de Déu. Tot i que els danys varen ser greus, la seva reconstrucció va començar immediatament després de la guerra. Va ser molt ràpida i a l'Aplec d'aquell any es van poder celebrar les festes religioses i populars acostumades.
Al juliol de 1936, el santuari va ser incendiat i utilitzat com a dipòsit de material per Sindicat de Paletes. Es van abatre sostres i portes, enfonsant-se bona part de la volta i perdent-se l'antiga imatge romànica de la Mare de Déu. Tot i que els danys varen ser greus, la seva reconstrucció va començar immediatament després de la guerra. Va ser molt ràpida i a l'Aplec d'aquell any es van poder celebrar les festes religioses i populars acostumades.
