Extensió: 65 km 2
Població: 16.860 h [2009]
UTM: 4577 x ; 46155 y
Localització de Sant Celoni
El terme municipal és de 65,23 km² i limita amb els municipis de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta (S), Tordera (SE), Fogars de la Selva (NE), Sant Feliu de Buixalleu i Riells (N), Gualba (N), Campins (N), Fogars de Montclús (NW), Santa Maria de Palautordera (W) i Vallgorguina (S).
Per la seva situació geogràfica és molt senzill arribar-hi, tant en vehicle propi com en transport públic. Les principals vies d'accés són l'autopista AP7, la comarcal i la línia de ferrocarril Barcelona - Portbou.
Història
Durant l'edat mitjana la vila de Sant Celoni estava a les mans dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. La vila fortificada és el que avui coneixem amb el nom de barri de la Força. L'economia de Sant Celoni es regia principalment per l'artesania i el mercat, on tots els pobles de les rodalies trobaven estris i eines necessàries per cultivar la terra. Així ho demostren els oficis existents a la vila: botiguers de teles, mercaders, teixidors, vanovers i flassaders, pentinadors de llana, sastres, sabaters, adobers, assaonadors, basters, fusters, ferrers, moliners, flequers, carnissers... La importància dels teixidors de llana i lli va afavorir el naixement de la indústria tèxtil a finals del segle XIX i principis del XX, propiciada també per l'arribada del ferrocarril l'any 1860. L'agricultura i la ramaderia van estar substituïdes per la indústria tèxtil a partir del segle XX. Aquesta va esdevenir el principal motor de l'economia local.
Els censos de població indiquen que Sant Celoni ha anat creixent al llarg dels segles: el mercat setmanal, datat des del 1157, ha afavorit una població relativament alta, ja que atreu molta gent de la rodalia. Al segle XIII hi havia 72 focs (uns 400 habitants) i al segle XIV 177 (900 celonins). A finals d'aquest mateix segle van morir moltes persones a causa de fortes epidèmies. Al segle XVIII, en 70 anys, la població va augmentar en 420 habitants. Al 1860 hi havia 2.445 celonins. Al 1927 se li van agregar els pobles de Montnegre i Olzinelles. Així, al 1930 Sant Celoni tenia 4.192 habitants. Va ser a la dècada dels cinquanta quan una forta immigració atreta per la industrialització va marcar un creixement espectacular: acabà amb 11.929 persones al 1981. Al 2010 hi havia uns 16.905 celonins.
Sant Ponç
L'ermita de Sant Ponç, que es troba a l'actual plaça Rafel Ferrer, formava part de l'antic hospital de mesells o leprosos de Sant Nicolau, situat fora de les muralles. Tot i ser d'estil romànic és un edifici tardà, de finals del segle XII o del XIII. És d'una sola nau. Té un absis semicircular i contraforts exteriors.
Pont trencat
El Pont trencat, que travessava la Tordera seguint l'antiga Via Augusta, és un magnífic exemple d'arquitectura gòtica. Està datat del segle XIV-XV. Originalment el pont disposava de dos ulls. El més gran va ser destruït durant la Guerra del Francès: l'exèrcit francès es va endinsar en terres catalanes. Aviat van arribar al riu Tordera. En aquell punt, els celonins van acordar de destruir el pont per tal de que els francesos no el poguessin travessar i així que no poguessin fer mal a la vila. Dit i fet, el 23 de febrer de 1811 unes càrregues explosives van enderrocar una part del pont, convertint-lo en el Pont Trencat. El 2003 es va restaurar, mitjançant una estructura metàl·lica que evoca la forma original, i que ha estat objecte de diversos premis.
Rectoria Vella
La Rectoria Vella era l'habitatge del rector de Sant Martí de Pertegàs. Es tracta d'un magnífic exemple de casal gòtic del segle XV. La seva planta és rectangular i està estructurada a l'entorn d'un pati central. Les galeries d'arcs de maó del segon pis corresponen al segle XVI. Al primer pis del pati destaca un gran finestral amb esveltes columnes gòtiques.
Torre de la força
La Força o muralla de la vila ja es troba documentada des de l'any 1154. A finals del segle XIV es van fer obres importants a la muralla. Se'n conserven dues torres completes i restes d'una altra. També algunes parts del mur, en alguns casos, aprofitats com a façanes i parets de cases (per exemple, la façana de Can Maitanquis, a la plaça del Bestiar). La Força de Sant Celoni està declarada bé cultural d'interès nacional.
Sant Martí del Pertegàs
Sant Martí del Pertegàs, al Parc de la Rectoria Vella, és la primitiva parròquia del terme, i ja apareix en documents del segle XI. L'església, d'origen romànic, es va ampliar considerablement en el segle XIV. Les restes actuals corresponen a una part de la nau central, coberta amb volta de canó apuntat.
Llegenda de Soler de Vilardell
A prop de Sant Celoni, hi vivia un drac que tenia espantada la gent de la comarca, i els viatgers que passaven pel camí reial de Barcelona a Girona, tot resseguint la Tordera entre el Montseny i el Montnegre.
Un dia, Sant Martí, amb aparença d’un pobre que demanava caritat, va anar al Castell de Vilardell, que estava a la part baixa dels boscos del Montnegre. Quan en Soler, el cavaller i senyor de Vilardell, va sortir amb el pa i l’almoina, ja no hi havia ningú, però es va trobar una espasa com no n’havia vist mai cap.
La va provar amb un roure monumental i amb una roca, i els va partir sense cap esforç, llavors va encomanar-se a Déu i va decidir que mataria el drac.
De bon matí, es va guarnir la seva millor armadura, va protegir el seu cavall i va empunyar l’espasa de virtut. Acompanyat d’amics i fidels va anar a cercar el drac al seu cau.
El drac amenaçador va sortir llançat contra la seva pròpia imatge reflectida a l’escut, moment que va aprofitar en Soler de Vilardell per travessar la seva gruixuda pell amb l’espasa.
Va alçar el braç victoriós tot clamant davant del poble que l’observava:
Braç de virtut,
espasa de cavaller,
has mig partit la roca
i el drac, també.
En aquell moment d’emocions es va equivocar al recitar el conjur màgic que era:
Espasa de virtut,
braç de cavaller,
has mig partit la roca
i el drac, també.
Va donar més importància al braç que a l’espasa de virtut, per això, l’espasa el desprotegí, i quan la sang regalimant li tocà la pell, l’emmetzinà i caigué mort.
Cova del Drac
Aquesta bonica formació rocosa està situada molt a prop de la llera de La Tordera. Hi ha una cavitat que, segons la llegenda, és la cova on vivia el drac.
És aquí on el va venir a buscar en Soler de Vilardell, i on després d’una lluita, va matar.
És una formació de quars, probablement erosionada per efecte de la Tordera. Al damunt i ha un lledoner que ha anat creixent entre les seves escletxes.
Espasa Vilardella de Sant Martí
Aquesta és la fotografia de l’espasa Vilardella, que es conserva al museu militar de París.
És una espasa de virtut que, segons diu la llegenda, fa invencible al seu propietari. La màgia de les espases sagrades ha estat des de sempre reconeguda i temuda pels adversaris.
Aquesta espasa té una història gloriosa vinculada a la dinastia comtal catalana, hi ha qui fins i tot la relaciona amb el llegendari Otger Cataló, que la transmeté a Guifré el Pilós i als seus descendents, fins a Jaume II.
Més enllà de la llegenda, la història documentada ens la situa a l’armeria reial durant diverses èpoques i en diverses batalles i conquestes, que Catalunya va realitzar durant la seva expansió medieval.
Per la seva importància i transcendència, aquesta espasa és considerada l'Excalibur dels catalans.
Aquest és un del dibuixos de Bernat martorell: l'Anunciació a la Mare de Déu.
Era el segon fill d'un carnisser. Les primeres dades de la seva activitat apareixen en un contracte datat del 1427. Es va establir oficialment a Barcelona el 1433, on els consellers li van lliurar un rebut per a la realització d'unes pintures per al trentenari. Una probable estada al taller de Lluís Borrassà i la coneixença de l'obra de Jaume Huguet es reflecteixen en el seu estil. Va ser la màxima figura del gòtic internacional. Les principals característiques de les seves obres són l'absència d'ornamentació espacial, la simplicitat dels fons paisatgístics i de les perspectives.Com molts altres quatrecentistes va dissenyar vitralls i robes i va tallar imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada